//
ACUSACIÓ POPULAR

El problema de La cementera incineradora de Lafarge afecta a diferents municipis. La Llagosta, Barbrà del Vallès, Ripollet, Cerdanyola, Santa Coloma, i de Barcelona els districtes de Nou Barris i Sant andreu del Palomar.   La seva contaminació i els problemes de salut derivats afecten més enllà del municipi de Montcada i Reixac.

És per això que es va iniciar l‘Acusació Popular que necessita avui del suport de totes. Hem guanyat un petit pas però encara queda camí per recorrer.

p1010937El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va cancel·lar el 16 de setembre la declaració d’impacte ambiental que Lafarge va demanar per incinerar residus a la seva cimentera de Montcada i Reixac. El Tribunal esgrimeix que el Departament de Medi Ambient la va aprovar el mateix dia que donava l’autorització d’activitat i això va fer que no hi hagués temps suficient perquè l’aprovació fos publicada i es pogués obrir període d’al·legacions. La secció tercera del TSJC ha ressolt un recurs contenciós-administratiu presentat per l’Associació de Veïns del barri de Can Sant Joan, que a més de la manca de participació ciutadana citava fins a tretze motius més per tombar la llicència ambiental. L’Associació demana al TSJC que tanqui d’immediat la fàbrica i faci complir la sentència i estudia denunciar la Generalitat per prevaricació davant l’Oficina Antifrau i, perquè segons denuncien, ha obstaculitzat la defensa del veïnat amagant documents o no donant resposta als seus requeriments. El TJSC remarca a la sentència que la publicació de la declaració d’impacte ambiental no és “un mer requisit formulari, sinó que ha de dur-se a terme pel general coneixement dels interessats i afectats”. Tot i així, Lafarge, que no contempla deixar d’incinerar, recorrerà al Tribunal Suprem una sentència que segons diuen només impugna “un defecte de forma en el procés administratiu”.

El veïnat de Can Sant Joan denuncia des del 2007 que l’activitat de la fàbrica de ciment Lafarge-Asland perjudica la salut i el medi ambient. Manifestacions, xerrades, assemblees i, fins i tot, un conte fet per la quitxalla de Montcada que explica la història de Sant Jordi i el Monstre del Ciment han servit per plantar cara a una fàbrica instal·lada a l’entrada de Barcelona des de fa dècades. La fàbrica es troba a 200 metres dels primers habitatges i d’un col·legi, un camp de futbol i diverses barriades de Montcada. Si ampliem el radi a un quilòmetre trobem l’Ajuntament, el CAP, altres escoles i bona part dels habitants del municipi. José Luis Conejero, portaveu de la Plataforma contra la Incineració de Montcada i Reixac, diu que “la fàbrica de ciment emet partícules molt fines que provoquen la contaminació de l’aire i genera una forta pudor”, fruit de la nova línia de negoci que Lafarge va encetar amb l’arribada de la crisi. Lafarge va obtenir el 2008 l’autorització ambiental del conseller de Medi Ambient del Tripartit Francesc Baltasar (ICV-EuiA) per cremar residus com a alternativa als combustibles fòssils i, així, poder fer funcionar els forns.

Amb l’esclat de la bombolla immobiliària al 2007, el sector va veure en la combustió de residus una oportunitat per diversificar el negoci davant la davallada dels ingressos -d’un 80%- per la producció de ciment i per estalviar en combustible convencional. La nova activitat té un benefici net per les cimenteres: pel que fa als costos, redueixen el preu de compra de combustibles fòssils i eviten despeses associades a l’emissió de diòxid de carboni, i pel que fa als ingressos, reben diners públics per cada tona de residus que eliminen. “Un negoci rodó”, en paraules de Mercè Girona, membre del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA). L’ecologista arremet contra aquestes operacions: “és la pitjor tecnologia, la menys eficient i comporta molts riscos per a la salut. Les fàbriques de ciment dispersen la contaminació, cosa que és molt greu, i no compleixen amb les directives europees”. Girona planteja que l’única alternativa és que les cimenteres compleixin les directives i proposa la creació d’una nova llei que posi fi a operacions que les cimenteres han engegat.

El lobby del ciment manté els beneficis

Històricament, existeix una estreta relació entre la indústria cimentera i les elits polítiques. Des de l’establiment de la primera fàbrica de ciment l’any 1901 a Castellar de N’Hug, de la mà de l’empresari Eusebi Güell, grans famílies de la burgesia catalana, com els Bertran o els Molins, o grans fortunes de l’Estat espanyol, com les germanes Koplowitz, s’han dedicat al negoci del ciment. L’elevat cost econòmic de la posada en marxa d’un forn de ciment ha configurat un mercat molt tancat, reservat a grans capitals i famílies influents, que a l’Estat espanyol es tradueix en un oligopoli repartit essencialment en tres grans empreses: Cementos Portland Valderribas, controlada per Esther Koplowitz i presidida per l’exdirectiu de CEMEX, Jose Luis Saenz de Miera i les dos grans empreses mundials del sector: CEMEX, presidida per Ignacio Madridejos i controlada per un hòlding de capital mexicà amb seu a Amsterdam, i Lafarge, presidida per Isidoro Miranda i controlada per una societat financera i immobiliària amb seu a París.

A casa nostra, parlar de ciment és parlar de CEMEX, Lafarge i Valderribas (que opera a Catalunya a través de la seva filial Uniland Cementera), però també de Cementos Molins. Aquestes quatre empreses són les principals productores de ciment de Catalunya i s’agrupen a la patronal Ciment Català, que des del 1979 vetlla per expandir els beneficis del sector, mentre assessora i proveeix de serveis diversos les empreses. La funció principal de l’agrupació, però, és pressionar l’administració per aconseguir la “sintonia” dels Departaments de Territori i Sostenibilitat i Empresa i Ocupació, amb qui manté reunions periòdiques sense importar el signe del partit que sigui al Govern. I ho fa amb resultats. Les famílies Koplowitz o Molins han vist engreixar la seva fortuna de manera exponencial amb el fort creixement de infraestructures, urbanitzacions i habitatges de les darreres dècades, impulsat per una política alcista de despesa de l’administració pública. Les seves empreses s’han beneficiat d’una demanda creixent i constant durant anys que juntament amb l’impuls administratiu, les ha situat al colofó de l’escala de les principals fortunes espanyoles i catalanes. L’arribada de la crisi, però, els ha obligat a orientar el negoci a l’exportació i la valorització de residus: un nou mercat a esprémer, una nova mostra d’allò que l’economia capitalista anomena “flexibilitat”.

Anuncis

Debats

2 thoughts on “ACUSACIÓ POPULAR

  1. Les dioxines i els furans que emeten les cimenteres que estan cremant residus solids son cancerigens. Les partícules que emeten també tenen efectes greus sobre la salut de les persones i els nivells d’aquests compostos estan molt per sobre dels limits permesos.
    Bona feina companys, endavant amb la lluita. Tots junts vencerem !

    Posted by xavier roset | gener 16, 2014, 10:41 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

ACUSACiÖ POULAR CROWDFUNDING

#Judicialacimentera

Acusació Popular

Per cobrir les despeses del judici a Madrid necessitem la col·laboració de totes. Són 10mil euros que hem d'aconsseguir. I ho farem entre totes!

- Pots fer una aportació econòmica anant al local de l'AVV .

- Pots fer un ingrés al número de compte bancari Banco Bilbao Vizcaya
0182 8758 18 0200075257

#judicialacimentera on twitter

Escriu el te eumail per seguir #judicialacimentera i rebre les noves notícies via email.

Join 2.703 other followers

Follow #judicialacimentera on WordPress.com

Contacta

judicialacimentera [@] gmail.com

Llicència

El contingut d'aquesta web està publicat amb llicència Creative Commons excepte en aquells casos en que sigui especificat altra llicènica.